Transparència a la Monarquia ... tard i malament ...

No sé si em sembla més escandalós el cas Urdangarin o que, gràcies a ell, la Casa del Rei s'estigui plantejant ser transparent i rendir comptes de com gasta els diners que rep de tots els ciutadans. Em preocupa que el sentit comú es torni a convertir en notícia, mentre els escribes reals suen tinta xinesa per encaixar els eufemismes del discurs de la nit de cap d’any.

La decisió del Monarca d'apartar a Iñaki Urdangarin dels actes oficials de la Casa del Rei en considerar que el comportament empresarial del seu gendre "no és exemplar" és tota una declaració. Lluny de protegir-l’ho amb un mantell de silenci o sortir al pas de la polèmica recordant la seva presumpció d'innocència, la Casa del Rei fa una valoració directa de les activitats d'Urdangarin qualificant-les, sense embuts, de forma negativa. La declaració deixa al marit de la infanta Cristina completament sol davant qualsevol decisió judicial. En considerar que les seves activitats no són un bon exemple, la Casa del Rei les qualifica, si no condemna per endavant, abans que el jutge prengui una decisió. Ha estat una declaració difícil per a la Casa del Rei, com ho ha estat acceptar detallar els seus comptes i fer-les transparents i públiques. Ambdues accions responen a la necessitat de mantenir la institució el més sòlida possible i allunyar-la del debat que ha obert el cas Urdangarin: Monarquia sí o no? Tots dos temes no haurien de barrejar-se, encara que cal reconèixer que els negocis del duc han encès el debat, latent històricament, en aquest país. La Casa del Rei està fent esforços per evitar que tots dos temes es barregin i aquests esforços van en la direcció adequada.

Però tot i anar en la bona direcció, el gest de la Zarzuela de fer públics els seus comptes, una petició reiterada d’ERC, amb suport d’altres grups com IU i ICV o el PNB, que havia xocat sempre contra un mur de formigó, és positiu en nom de la transparència, però arriba massa tard per a una institució cada cop més qüestionada. La casa del Rei insisteix en que els 8,4 milions d’euros d’assignació anual són una quantitat modesta en termes comparatius amb altres partides públiques i que, per tant no té gaire marge per retallar, una afirmació especialment desafortunada en l’actual context de retallades socials i de sacrificis.

A la llarga, tot i els esforços duts a terme en sentit contrari per la mateixa institució, serà necessària una profunda reflexió sobre el paper de la monarquia, sobre el seu sentit en un estat on la democràcia està consolidada, sobre els costos que suposa i també sobre la relació dels seus representants amb els negocis privats.

Diuen alguns experts que els moments de crisi són moments d'oportunitats ... APROFITAREM AQUESTA GRAN OPORTUNITAT ?