L'estratègia internacional d'Obama.

Hillary Clinton, la mateixa que durant les primàries del Partit Demòcrata va dir que Barack Obama no tenia experiència internacional i que no estava preparat per ser comandant en cap de l’exèrcit nord-americà, ara serà la veu i la cara dels Estats Units al món. Com a secretària d’Estat serà la principal responsable de l’equip d’Afers Estrangers i de Seguretat Nacional que ahir es va presentar públicament. Obama ha fitxat Janet Napolitano com a secretària de Seguretat Nacional; Robert Gates, que es manté com a secretari de Defensa; el general James Jones, com a assessor de seguretat nacional, i Susan Rice, com a ambaixadora a l’ONU.

L’equip que es va donar a conèixer ahir té just el que li falta a Obama en el terreny de la política internacional: experiència, discurs propi i un pla. En la situació en què deixa George Bush la diplomàcia dels Estats Units cal tenir un pla traçat per millorar la relació amb els aliats tradicionals, unir forces davant l’amenaça del terrorisme islamista i fer front al desafiament a l’equilibri internacional que planteja la creixent influència de potències d’arrel totalitària, com Rússia o la Xina. Per si això no fos prou, continuen obertes les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, amb un alt cost en diners i vides humanes per a l’exèrcit nord-americà. I tot això quan la CIA admetia fa pocs dies en un estudi que en 20 anys disminuirà dràsticament la influència de Washington en les relacions internacionals.

Davant de tots aquests desafiaments, Obama va deixar clar ahir que pensa protagonitzar “un nou inici de lideratge nord-americà”. Hillary Clinton pot convertir-se en una veu autoritzada dels Estats Units al món, i també serà acceptada com a tal per l’opinió pública nord-americana. “L’equip que he format comparteix el meu pragmatisme sobre l’ús del poder i el meu objectiu sobre el paper dels Estats Units com a líder en el món”, va afegir Obama. Potser per això confia en Robert Gates i James Jones –tots dos realistes i bons coneixedors de l’exèrcit– per compaginar els objectius diplomàtics amb unes forces armades que puguin recuperar el prestigi perdut en els últims anys. Bon equip i bones intencions, però el desafiament és immens.