Tripartit II, un balanç impossible.

Em truca el balanç de dos anys de tripartit i em diu: “Bé, suposo que parlaràs de mi, oi?”. I jo, pobre de mi, surto del pas com puc: “Sí, sí. Un dia d’aquests ho faré, no et preocupis”. I és que, sap què em passa, que per molt que hi dono voltes, a aquest tripartit no li trobo cap balanç.

I ara vostès em diràn: però si ha fet no-sé-quantes escoles, ha obert vés-a-saber-quantes “ambaixades”, ha acabat el desplegament dels Mossos (i de les Mosses), que si el pla de museus... Sí, sí. Tot això i dos ous durs, però el Tripartit II té un problema gravíssim: serà jutjat per uns fets que, dos anys després del seu naixement, encara no han succeït i que tothom està pendent que passin, el Tripartit II els primers. Vaja, que per moltes escoles, per moltes ambaixades, per molts Mossos (i Mosses) i per molts museus que facin, la història jutjarà Montilla i els seus per: 1. L’Estatut que ens quedi. 2. El finançament que s’aconsegueixi. 3. Els traspassos com Rodalies o l’aeroport. I 4. La resolució de la crisi. A l’hora del balanç, la resta de projectes i de polítiques seran cacauets per matar la gana i dels quals ningú no es recordarà.

Montilla és molt conscient d’aquesta situació. Per això manté aquest enfrontament amb en ZP (Zapatero Pinotxo). Sap que uns encenalls d’Estatut, un finançament de la senyoreta Pepis, unes Rodalies model Bombai i un aeroport com el dels Clicks significaria deixar-li el govern en safata a CiU(situació que, d’altra banda, no disgustaria gens a Mister Apoyaré). Però és que, a més, els pròxims mesos la plaça Sant Jaume es convertirà en un manifestòdrom diari, on la base electoral sociata demanarà solucions al tancament de tota mena d’empreses. I l’única resposta que els podrà donar el president de la Generalitat serà: “No, si jo ja us entenc, però el govern català no pot fer gaire davant la primera gran crisi econòmica global... Ara, que si voleu un balanç, el tinc d’oferta”.