Encara som a Catalunya?.

Dimarts a la nit em vaig sorprendre gratament a la plaça de Catalunya, a l’hora d’anar a buscar el tren: dos joves parlaven català. No és l’idioma que s’acostuma a escoltar ni al tren ni entre la gent que a aquelles hores fa temps a la zona. Gent que, com servidor, torna de la feina o fa feina venent llaunes de cervesa d’estranquis, bolsos o ulleres de sol en el basar del top manta, o amenitza la vesprada dels turistes amb els últims èxits del chill out andí. Gratament em vaig sorprendre perquè per fi vaig entendre per què del català en diem llengua pròpia. Deu ser perquè és la llengua d’allà on som, vaig pensar, o és la llengua d’allà d’on són aquells dos joves. Em va venir al cap aquell llibre de José LuIs López Bulla, Cuando hice las maletas, en què relata les seves experiències personals en arribar al Mataró dels anys 60 com tants altres immigrants d’Espanya.

Una de les coses que el va sorprendre és que hi havia gent que parlava català i que no ho feien per tocar els nassos. Que ho feien perquè era la seva llengua i, va deduir López Bulla, perquè aquesta era la llengua de Catalunya... i Catalunya no era ben bé Espanya. No sé què en pensaria ara, 40 anys després, si anés a agafar el tren de Mataró una nit qualsevol a quarts d’onze a la plaça Catalunya. El que sí que sé és que els manifiestos, els Losantos, els The Economist, els Rivera i els jutges del TC, i els que, això sí, amb la millor intenció, teoritzen el fracàs dient que hem de jubilar conceptes com el de llengua pròpia, al final aconseguiran que Catalunya sigui un no-lloc. Un hipermercat, un aeroport, un McDonald’s, una botiga de gran marca... Llocs que no són, t’hi trobis a Campdevànol o t’hi trobis a la Xina Popular, que diria un altre Josep-Lluís (Carod-Rovira). Però, en fi, no tot està perdut. Sempre ens quedarà la Renfe per saber on som i pagar el taxi: el tren no va a l’hora perquè plou. I demà, o sigui ahir a quarts de vuit del matí,  sant tornem-hi a pagar el taxi perquè ja no plou però, com la setmana passada, fa fred.