Cas Repsol, no entenc res (de res)

Se suposa que tothom pot tenir una opinió sobre el que passa. I se suposa que del cas Repsol-Lukoil també. Doncs mireu, em sap greu, però no tinc res a dir-hi perquè, tot i que ho he intentat, no he aconseguit entendre res de res, de res.

L’any 2006 el senyor Lukoil va dir al senyor ZP: “Vull comprar un 10% de Repsol”. I el senyor ZP va respondre: “Pugi aquí dalt i veurà Móstoles”. Llavors ZP se’n va anar a veure el senyor de la important constructora Sacyr Vallehermoso i li va dir: “Vols un 20% de Repsol? És que hem de salvar l’espanyolitat de la cosa, saps?”. I el senyor Sacyr va contestar: “Ah, pos vale”. Però arriba la crisi i el senyor Sacyr truca a ZP: “Recordes aquell favor de fa dos anys? Doncs que voldria cobrar-me’l. Compreu-me Repsol”.

Fins aquí, res d’especial, oi? Però ara sumi-hi, i no necessàriament per aquest ordre, que: 1. PP i PSOE es barallen per l’espanyolitat de l’empresa i quan acaben amb això es llencen pel cap el passat: que si vosaltres vau privatitzar Repsol, que si vosaltres vau vetar Lukoil. 2. En ZP cada dia diu una cosa diferent. Els dies parells està a favor de la venda i els senars en contra. En Solbes, mentrestant, no sabem si puja o baixa. 3. Rajoy, un liberal, demana intervenció pública. 4. Lukoil és una empresa superendeutada que, a més, no troba finançament per pagar l’operació. 5. Gent relacionada amb Lukoil són a la presó per mafiosos. 6. Un diari pròxim a ZP assegura que el rei va trucar fins a sis cops al presidente perquè donés llum verda a la venda i la Casa del Rei ho desmenteix en un comunicat i afegeix que el rei tampoc ha trucat a Putin perquè “aquest no és el seu paper”. 7. I, parlant de papers, quin paper hi juga La Caixa, en tot això?

Per tant, confirmo que no entenc res i, per si de cas, que ni ganes. Tralarà, tralarà, i demà parlaré de l’onada de fred, o de la crisi, o dels llums de Nadal, o dels ocellets, o de...